Impost derivat de les hipoteques: Qui ha de pagar-lo?

El Tribunal Suprem dictamina que és el banc i no el client qui ha de pagar l’impost derivat de les hipoteques. Què suposa això per als bancs i què suposa per als seus clients?

Una nova sentència del Tribunal Suprem canvia el criteri seguit fins ara i tan debatut entre les diferents parts afectades pel pagament de l’impost derivat de les hipoteques.

Fins ara, el Tribunal eximia a les entitats bancàries del pagament dels impostos derivats de les escriptures d’hipoteca entenent que qui havia d’abonar aquest impost era la persona que rep el préstec i no l’entitat prestadora.

No obstant això, la recent sentència de 16 d’octubre, la Sala Tercera del Tribunal Suprem (Secció Segona) modifica la seva jurisprudència anterior i, interpretant el Text refós de la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu reglament, dictamina que el subjecte passiu de l’impost derivat de les escriptures de préstecs hipotecaris ha de ser l’entitat bancària i no el prestatari.

Fonamenta la seva decisió en el fet que el negoci inscriptible és la hipoteca i que, per tant l’únic interessat en formalitzar dit negoci en escriptura pública així com la seva inscripció en el corresponent Registre, és l’entitat prestadora, ja que només amb aquesta inscripció podria gaudir de l’acció executiva i privilegiada que contempla la llei per als casos de préstecs hipotecaris.

Amb això, la sentència anul·la un article del reglament de l’impost (que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l’impost) per considerar-lo contrari a la llei. En concret, es tracta de l’article 68.2 de l’esmentat reglament, aprovat per Reial Decret 828/1995, de 25 de maig .