Entra en vigor la llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, coneguda com la Llei de Start-ups

El dijous 22 de desembre del 2022, el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el text definitiu de la Llei 28/2022, del 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, també coneguda com la Llei de les Start-Up.

Així doncs, la seva entrada en vigor suposa un canvi legislatiu important des del punt de vista fiscal i inversor, introduint certs avantatges i estímuls per als inversors i per a la pròpia empresa a la recerca d’una atracció de capital més gran. En aquest sentit, cal analitzar els canvis més rellevants per poder conèixer millor les seves novetats.

1. DELIMITACIÓ DEL CONCEPTE D’EMPRESA EMERGENT

Un dels aspectes més rellevants de la llei és la definició del que es considera empresa emergent (Start-Up), ja que l’aplicació dels seus avantatges només es farà sobre les empreses i societats que compleixin una sèrie de requisits.

Per això, l’article 3 defineix que una empresa emergent és tota persona jurídica que compleixi les condicions següents:

• Ha de ser de nova creació. En cas que no sigui de nova creació, no poden haver transcorregut més de cinc anys des de la data d’inscripció en el Registre Mercantil o Registre de Cooperatives de l’escriptura pública de constitució. En el cas de determinats sectors (biotecnologia, energia, industrials, etc.), aquest límit s’amplia a set anys.
• No poden haver sorgit d’una operació de fusió, escissió o transformació (excepte en el cas que sorgeixin d’operacions d’aquest tipus quan les empreses originàries siguin considerades emergents).
• No poden distribuir ni haver distribuït dividends.
• No s’han de cotitzar en un mercat regulat.
• Han de tenir la seu social, domicili o establiment permanent a Espanya.
• Un 60% de la plantilla han de tenir un contracte laboral a Espanya.
• Heu de desenvolupar un projecte d’emprenedoria innovador amb un model de negoci escalable amb una sèrie de requisits. Essencialment, es tracta de sol·licitar a ENISA (Empresa Nacional d’Innovació, S.M.E., S.A.) que avaluï el compliment dels requisits anteriors i, addicionalment, presentar-li un model de negoci que ha de reunir les característiques de l’article 4 de la llei.

.Un altre dels aspectes més rellevants en la consideració d’empresa emergent o Start-Up és que el preàmbul de la llei fa referència expressa a “l’emprenedoria en sèrie”. A diferència dels primers esborranys de la llei, el text definitiu contempla la possibilitat de poder emprendre diverses vegades i poder gaudir dels avantatges introduïts, encara que ja s’hagin emprès altres projectes amb anterioritat.

2. INCENTIUS FISCALS

El gruix més important de la llei se centra a introduir diferents incentius i estímuls fiscals per a la pròpia Start-Up, així com per als inversors de la mateixa. Hem de diferenciar, doncs, entre els avantatges per a l’empresa i els avantatges per als inversors o socis.

2.1. Avantatges fiscals propis de les Start-Up

La principal conseqüència que una empresa se la consideri com a Start-Up (empresa emergent) és la reducció en el tipus impositiu de l’Impost de Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents.

Aquesta reducció significarà que les empreses emergents tributaran al tipus del 15% durant els primers quatre exercicis (sempre que la base imposable resulti positiva en cadascun d’ells). Com és lògic, la pèrdua de la condició de Start-Up suposarà automàticament l’aplicació del tipus general.

Addicionalment, també es regula la possibilitat de sol·licitar l’ajornament del deute tributari de l’impost de societats o sobre la renda de no residents en els dos primers exercicis des que la base imposable sigui positiva, sense garanties ni interessos i per un període de 12 i 6 mesos, respectivament. També s’ha eliminat l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats a tots dos tributs durant aquest mateix període.

2.2. Avantatges fiscals per als inversors

En primer lloc, amb la finalitat d’atreure capital estranger, la llei elimina l’obligació d’obtenir un Número d’Identitat d’Estranger a les persones físiques que no tinguin nacionalitat espanyola que vulguin invertir a Start-Ups espanyoles. Només caldrà que obtinguin un número d’identificació fiscal.

D’entre les novetats fiscals principals per als inversors d’aquest tipus de societats, destaquen les següents:

• Autocartera. L’empresa emergent (sempre que sigui una societat limitada) podrà autoritzar l’adquisició de participacions pròpies, fins al 20% del capital com a màxim, per al lliurament als administradors, empleats o altres col·laboradors de l’empresa, amb la finalitat exclusiva d’executar un pla de retribució.
• Les Stock Options, és a dir, les opcions o drets sobre accions que exerceixen els empleats. En el cas de les Start-Up, l’exempció prevista a l’IRPF per al lliurament de les Stock Options serà de 50.000 euros anuals.
• .La deducció del 50% a l’IRPF, Impost sobre Societats, sobre la Renda de No Residents i sobre el Patrimoni. La llei estableix una deducció del 50% als contribuents (per tant, persones físiques o jurídiques) de les quantitats satisfetes per la subscripció de participacions, i la base màxima de deducció queda en 100.000 euros anuals. La base de deducció estarà formada pel valor d’adquisició de les participacions subscrites.

No obstant això, aquesta deducció no és compatible amb possibles deduccions que apliquin les comunitats autònomes.

• El benefici que es reparteixen els gestors tindrà la consideració de rendiments del treball i s’integraran a la base imposable en un 50%, sempre que els altres inversors hagin obtingut una rendibilitat mínima i que les participacions o accions s’hagin mantingut durant un període mínim de cinc anys.
• En relació amb els coneguts “nòmades digitals”, és a dir, les persones que treballen telemàticament movent-se per diferents països, se n’ha millorat el tractament fiscal. S’ha disminuït el nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament a territori espanyol durant els quals el contribuent no pot haver estat resident fiscal a Espanya, que passa de 10 a 5 anys. Aquesta mesura facilita l’accés al règim de l’impost sobre la renda de no residents. També se’ls ha ampliat el termini d’aquest règim de 5 a 10 anys, i en poden gaudir els fills menors de 25 anys i el cònjuge o progenitor dels fills.
• Doble cotització a la Seguretat Social. Un canvi molt important respecte a la cotització a la Seguretat Social és que, en cas que un emprenedor treballi simultàniament per compte aliè per a un altre ocupador, rebrà una bonificació del 100% de la quota a la Seguretat Social durant els tres primers anys. En altres paraules, una persona que treballa per a altres i comença un projecte de Start-Up, no cotitzarà dues vegades per compte aliè i propi.

3. AGILITZACIÓ DE TRÀMITS

Finalment, la llei esmentada ha ajudat a agilitzar certs tràmits en la constitució d’aquest tipus de societats. Addicionalment a l’eliminació de l’obligatorietat d’aconseguir un NIE per a inversors estrangers, també cal afegir la possibilitat que una societat pugui constituir-se en un termini de 6 hores i de forma completament digital.